Instrumentació

La gralla, És l'oboè tradicional de les zones meridionals del Principat, amb una important tradició que mai no s’ha arribat a trencar. Malgrat tot, en la recuperació de les festes de carrer que es produí un cop arribada la fi del Franquisme va tenir una important expansió. Més enllà d’aquests primers passos, com altres grups, fa molts anys que treballem aquest instrument amb seriositat, intentant donar-li el relleu que es mereix i per això l'hem integrat amb la resta d'instruments, amb les dificultats tímbriques i tècniques que això comporta, però amb resultats molt interessants.

El sac de gemecs, que és la cornamusa catalana; es diferencia de la resta de cornamuses peninsulars -a part del timbre- en que el pedal sonor (els bordons) està configurat Do2-Sol2-Do4 al contrari que la resta en què tots els bordons emeten una mateixa nota. Aquesta senzilla combinació tònica-dominant li dóna un aire especial, com pot ser per exemple en el cas escocès (dins del món celta). El grall (que emet la melodia) està en Do3.

Amb el flabiol i tamborí, un sol instrumentista interpreta la melodia amb una petita flauta de bec i l'acompanya amb un tambor. Al Principat ha sobreviscut bàsicament a les cobles de sardanes, mentre que a Mallorca, com el sac de gemecs (que en diuen Xeremia), conserva un ús molt més quotidià a les festes i aplecs. El flabiol es situa una octava per damunt del sac de gemecs (Do4).

La tarota o xeremia, es tracta d'un oboè tradicional, una mena d’antecessor de la tenora i el tiple, i se situa una octava més baixa que el sac de gemecs i dues que el flabiol (Do2).

La particular combinació d'aquests tres instruments (sac de gemecs, flabiol i tamborí i tarota) constitueix una de les formacions més característiques de la música popular i tradicional al Principat de Catalunya, és el que s'anomena cobla de Tres Quartans i que en aquests darrers anys s'ha anat recuperant (des dels 80). La diferència de greus i aguts li proporciona una tímbrica molt especial, única en les tradicions musicals europees, tocant unísons a tres octaves diferents.
Tots aquests instruments melòdics s'acompanyen d'un altre instrument tradicional, sorgit a la segona meitat del S. XIX, que és l'acordió diatònic, que també treballa les melodies i alhora afegeix un important suport harmònic i rítmic.
Els percussionistes treballen en dos apartats: d’una banda la bateria li confereix cert aire contemporani a la formació i un bon acompanyament rítmic, mentre que per altra banda treballem diferents percussions de la cultura mediterrània: d’rbuka, d’jembé... així com tabals i varis estris d'ambientació. La nostra intenció és que tothom tingui llibertat i protagonisme, un criteri que som conscients que ens diferencia de moltes formacions folk o tradicionals, on els elements rítmics estan absolutament subordinats a la melodia.
Finalment, com ja hem anunciat, en el fonament de la formació hi tenim el baix elèctric, que reforça la base rítmica junt amb les percussions i l'acordió diatònic.
Així, podríem dir que Els Groullers fusionem la tímbrica aspre i d’arrel, peculiar de la cobla de tres quartans, amb la sonoritat més acurada i moderna de les bandes actuals de Pop.
En aquesta direcció el nostre actual director artístic, Perepau Jiménez, ha formulat un concepte més o menys nou, al qual ha anomenat "Tres Quartans amb folre", que conceptualitza aquesta mena de banda o de petita orquestrina, que casa elements moderns, més propis del rock, el pop o el jazz (com són les percussions, el baix elèctric i fins i tot l'acordió diatònic) amb una formació ancestral com són els Tres Quartans, que fou l’embrió de la cobla antiga de ministrers ( Ss. XVIII i XIX) i la més coneguda cobla de sardanes.
La veu és un element molt important en la tradició musical del Principat, tan com a les Illes Balears o el País Valencià, els quals tenen certa escola, tant pel que fa a les gloses, per exemple, o al cant d'estil.
Nosaltres hem decidit d'incorporar repertori cantat donat que és un element important de contacte amb el públic, que dóna un efecte càlid, de confiança, en les actuacions i els enregistraments. En aquest sentit ha estat molt important el mestratge que, des de fa anys, proporciona en Ramon Manent, tant dins l'AMTP com pel seu propi compte i la pertinença d'alguns de nosaltres al Cor Estable de l'AMTP.